L’esport de Sabadell mereix més

Sabadell és una ciutat amb una llarga tradició esportiva. Cada cap de setmana, centenars d’esportistes, entrenadors i voluntaris representen la ciutat arreu de Catalunya i de l’Estat, aconseguint ascensos, campionats i resultats que ens omplen d’orgull. Els clubs esportius són una part essencial del teixit associatiu de Sabadell i desenvolupen una tasca que va molt més enllà de la competició: eduquen, formen persones, generen cohesió social i contribueixen, cada dia, a fer una ciutat millor.

Aquesta realitat, però, contrasta amb una situació que fa massa anys que s’arrossega i que cada temporada es fa més evident.

L’esport base no es construeix el dia que s’aixeca una copa. Es construeix de dilluns a divendres.

És en els entrenaments on es formen els esportistes. És allà on els entrenadors transmeten valors, on les famílies dediquen hores perquè els seus fills i filles puguin practicar esport i on els clubs fan l’esforç quotidià perquè els projectes continuïn avançant.

I és precisament en aquest dia a dia on moltes entitats esportives de Sabadell convivim amb un problema estructural: la manca d’instal·lacions.

Durant anys hem après a adaptar-nos. Hem compartit pistes, hem modificat horaris, hem reorganitzat equips, hem traslladat entrenaments a l’exterior i hem buscat solucions imaginatives per continuar oferint el millor servei possible. Però aquesta capacitat d’adaptació té un límit. Quan les solucions excepcionals es converteixen en permanents, el que acaba ressentint-se és la qualitat dels entrenaments, la planificació esportiva i, en definitiva, les oportunitats que oferim als nostres esportistes.

No creiem que aquest sigui un problema exclusiu del nostre club. Al contrari. Estem convençuts que moltes entitats de la ciutat comparteixen aquesta mateixa realitat. Cadascuna la viu des de la seva disciplina, però totes acaben convivint amb una mateixa conseqüència: la sensació que l’esport de Sabadell ha crescut molt més ràpid del que ho han fet les infraestructures que l’han de sostenir.

Cada any augmenten les llicències, neixen nous equips, creix la demanda d’activitat esportiva i es multiplica la feina que assumeixen els clubs. En canvi, els espais disponibles continuen sent pràcticament els mateixos, obligant les entitats a competir entre elles per un recurs que, objectivament, ja és insuficient.

A aquesta manca d’espais s’hi afegeix una altra preocupació. Costa entendre alguns criteris en la distribució dels equipaments municipals i també costa saber si l’ocupació real de les instal·lacions es correspon, en tots els casos, amb l’ús que figura en les planificacions. Quan els recursos són limitats, és imprescindible que la seva gestió sigui rigorosa, transparent i que cada espai públic s’utilitzi d’acord amb la finalitat per a la qual ha estat assignat.

També sorprèn que, mentre els clubs han evolucionat enormement durant les darreres dècades, les condicions amb què desenvolupen la seva activitat continuïn responent, massa sovint, a una altra època. Som al 2026. Els hàbits esportius han canviat, les exigències formatives són molt més elevades i les famílies esperen, amb tota la raó, que els seus fills i filles entrenin en condicions adequades. No és acceptable que una sessió depengui de si plou, de si hi ha una onada de calor o de si les temperatures fan impossible entrenar a l’aire lliure. Els entrenaments condicionats per la meteorologia haurien de formar part del passat, no del present d’una ciutat que vol ser un referent esportiu.

És evident que construir noves instal·lacions no és senzill. Requereix temps, recursos i planificació. Precisament per això resulta encara més necessari que existeixi una estratègia clara, compartida i ambiciosa sobre quin model esportiu vol tenir Sabadell durant els pròxims anys. Una ciutat que aspira a continuar sent un referent esportiu no pot limitar-se a gestionar la manca d’espais; ha de planificar com donar resposta a una realitat que fa temps que ha superat la capacitat dels equipaments existents.

Els clubs no volem limitar-nos a assenyalar el problema. Ens oferim a formar part de la solució. Coneixem les necessitats de les nostres disciplines, sabem com funcionen les instal·lacions i estem disposats a col·laborar en l’adequació de nous espais, en l’optimització dels existents o en qualsevol iniciativa que permeti millorar la situació actual. Les entitats esportives hem demostrat, una vegada i una altra, la nostra capacitat de treball i el nostre compromís amb la ciutat.

Per això també esperem un compromís institucional a la mateixa alçada.

Està molt bé que l’Ajuntament sigui present quan un equip aconsegueix un ascens, quan un esportista guanya un campionat o quan una entitat celebra un èxit. Els clubs agraïm aquest reconeixement i compartim l’orgull de representar Sabadell.

Però el veritable compromís amb l’esport no es demostra el dia que s’entrega un trofeu o es comparteix una fotografia. Es demostra molt abans, quan els esportistes disposen d’instal·lacions dignes on entrenar, quan les entitats poden planificar una temporada amb estabilitat i quan els clubs de Sabadell ofereixen unes condicions equiparables a les que ja fa anys que són habituals en moltes ciutats del nostre entorn.

Perquè els èxits esportius no són fruit de la casualitat. Són el resultat de milers d’hores d’entrenament. I aquestes hores necessiten espais adequats.

No reclamem un tracte de favor.

No reclamem privilegis.

Reclamem que l’esport base ocupi el lloc que li correspon entre les prioritats de la ciutat.

Perquè invertir en esport base no és una despesa. És una inversió en salut, educació, cohesió social i oportunitats per a milers de nens i nenes.

Sabadell ja ha demostrat que té clubs, esportistes i voluntaris a l’altura de qualsevol ciutat del país.

Ara cal que les seves instal·lacions i les seves polítiques esportives també hi estiguin.